El curs passat vam treballar el projecte del poble. Dins d'aquest projecte vam conéixer coses del nostre poble: la història, les festes, els menjars, les tradicions i les llegendes, entre altres coses.
És important conéixer el nostre passat, els costums i tradicions.
Aquest curs hem continuat treballant coses del nostre poble i d'entre elles les llegendes.
Hem contat la llegenda de l'auela Mareta, la de la Penya la Nòvia i la del Moro Mussa. Aquesta darrera l'hem treballat i hem fet un llibre per a portar-ho a casa.
Després hem realitzat una excursió per a visitar la cova que porta aquest nom.
La cova no queda lluny de la nostra escola.Vam eixir a les 9 del matí, amb les nostres motxilles i acompanyats de Tere, Gemma i Àngel (el mestre de pràctiques).Vam creuar el pontet de fusta i vam arribar al barri Sant Antoni. Per les escales vam arribar dalt de tot i ja estavem al peu de la cova.
Feia una miqueta d'impressió, estava molt alta i el camí era molt empinat.
PODRIEM PUJAR?
Peró Tere ens deia: amunt !
I vam començar l'escalada.
No era gens fàcil. Semblavem autèntics escaladors. No era un camí ample, només una senda estreta i costeruda. Però nosaltres eren àgils i encara que amb esforç ho aconseguiriem.
I per fi vam arribar dalt de tot, cansats i acalorats. Ens vam quedar sorpresos:
ERA VERITAT, TENIA DUES BOQUES!
Una boca donava a la mar i l'altra a la muntanya.
Vam recordar la llegenda. Ens preguntàvem com havia arribat en Ferrissa allí dalt amb el seu cavall. Com havia pogut lluitar amb el monstre en tan poc espai. Miravem les dues boques de la cova i imaginàvem com hauria tret el monstre el cap de serp per una boca i el de drac per l'altra.
No sabíem si nosaltres podríem també trencar l'encanteri i fer que el terra s'obrira i que apareguera Flordenit, colgada en terra dins d'una gerra.
MES VAL NO PROVAR, NO SIGA COSA QUE...
La vista des d'allí era molt bonica. Es veia tot el poble i les muntanyes del voltant.
Havia arribat l'hora d'esmorzar. Allí mateix vam seure, vam treure l'entrepà i vam esmorzar ben a gust.
Baix de nosaltres estava el nostre poble: la Vall.
Després d'una estona, com que allí no n'hi havia molt d'espai i no ens podiem moure massa, vam començar la baixada.
Si pujar havia estar complicat, la baixada era més dificil encara.
Relliscàvem, entropessàvem...però poc a poc vam arribar baix.
Darrere haviem deixat la cova.
Ja en el poble, vam parar a descansar...DESCANSAR?
Vam parar a jugar en un parc i ho vam passar molt divertit.
I ja havia arribat l'hora de tornar a l'escola.
Havia estat una visita divertida, interessant...i cansada!
Cap comentari:
Publica un comentari a l'entrada